El mapa de sòls es format per unitats cartogràfiques identificades mitjançant una combinació de color i un codi alfanumèric. Cadascuna d’aquestes unitats cartogràfiques representa una associació dels dos tipus de sòls que més abunden a l’àrea delineada, o que millor representen les seves característiques edafològiques més destacables (SSS, 2017). Aquest tipus d’unitat cartogràfica s’ha considerat la més convenient per a un mapa d’aquesta escala.

Els tipus de sòls que conformen les unitats cartogràfiques s’han definit en base al material originari, la profunditat efectiva d’arrelament, la classe de drenatge, els horitzons de diagnòstic que presenten i la seva disposició en el perfil, la textura o granulometria dels diferents horitzons, el contingut d’elements grossos i la presència d’acumulacions de carbonats i/o guix.

La llegenda del MSC250M és de tipus explicatiu. En el cas del sistema de classificació Soil Taxonomy, aquesta s’ha estructurat tenint en compte els règims climàtics dels sòls. Dins de les sis grans agrupacions sorgides de l’organització de la llegenda, les associacions de sòls que conformen la llegenda s’han ordenat en la mesura que ha estat possible, en funció de la profunditat d’arrelament i del grau de desenvolupament observat en els sòls que composen les diferents associacions. A més, cal indicar que, en el cas dels sòls lítics, les associacions de sòls s’han subdividit per indicar la naturalesa del seu material original. D’aquesta forma, en el MSC250M, a partir de 60 unitats taxonòmiques, s’han definit 61 associacions de sòls i 116 unitats cartogràfiques. Cadascuna de les unitats cartogràfiques presenta una descripció de les seves característiques morfològiques, físiques i químiques.